PURÍSSIMA XIQUETA 2027

Hi havia una vegada, en un dels hiverns més crus i gelats que es recorden, quan el fred travessava les parets, dos misteriosos pelegrins van arribar al poble a poqueta nit. Exhausts pel viatge, van trucar a la porta d’en Joan Vives, un home de cor generós que no va dubtar a obrir-los la llar, oferint-los caliu, sostre i pa per a la nit.

Quan el primer raig de sol de l’endemà va despertar la casa, els viatgers ja havien marxat sense fer soroll. Però no se n’havien anat amb les mans buides d’agraïment: sobre la taula van deixar un regal humil en aparença, però diví en essència. Era un xicotet llenç amb la imatge de la Verge, eixit del pinzell de Joan Borràs, deixeble del gran mestre Joan de Joanes. Amb tot el respecte del món, la família va guardar la pintureta al fons d’un vell baül de fusta.

Tanmateix, el cel tenia altres plans. Pocs dies després, en obrir el baül, la família va quedar bocabadada: la imatge no era a l’interior, sinó reposant majestuosament a la tapa del cofre. Una vegada i una altra la van tornar a guardar, i una vegada i una altra la Verge tornava a aparèixer a la superfície, com si es negara a habitar en la foscor. Meravellats i tremolosos davant tal prodigi, van córrer a avisar el rector, qui, entenent el missatge del cel, va traslladar la pintura a l’església perquè tots pogueren contemplar la seua llum. Així va nàixer la devoció a la Puríssima Xiqueta.

Els anys van passar i una sequera terrible va desolar la comarca. Els camps es morien de set, la terra s’esquerdava i el poble, desesperat, va eixir a la carrer carregant la seua Xiqueta en processó, pregant amb el cor a la mà per un poc d’aigua. El miracle no es va fer esperar: abans fins i tot de recollir la processó, el cel es va obrir en un abrumador cant de pluja. La benedicció va ser tanta que la pluja no cessava, amenaçant ara d’engolmar-ho tot. De nou, el poble va traure la Verge al carrer i, com si la natura escoltara el seu mirar, la pluja va parar en l’acte, deixant al seu pas la calma, la vida i una fe inesborrable que ha perdurat des del segle XVII fins als nostres dies.